La conquesta romana de les illes Balears (123 aC)

El fort romà de ses Salines i el seu paper al sud-est de l’illa de Mallorca.


La conquesta romana de les illes Balears va tenir lloc l’any 123 aC. Les fonts escrites relatives a la conquesta apunten a la pirateria com a causa principal de la conquesta, una activitat que afectaria negativament al comerç entre Itàlia i la península Ibèrica.

La campanya de conquesta va ser conduïda pel cònsol Q. Cecili Metel.

Sembla que va ser una guerra de curta durada i que no va suposar un gran esforç bèl·lic per a Roma. Això no vol dir que la població autòctona no fos capaç d’oferir certa resistència a la intervenció de Roma, sinó ben al contrari.

A l’antiguitat,  els indígenes de les nostres illes eren famosos per la seva destresa en l’ús de la fona. De fet, els foners baleàrics van ser contractats per Cartago com a infanteria lleugera des del segle V aC.

Els foners baleàrics tenien una gran capacitat d’atac i de resistència inicial i així ho descriuen les fonts clàssiques que narren com, en el moment d’arribada de les tropes romanes, els indígenes van cobrir la flota romana amb un nigul de pedres, llençades des de tosques embarcacions. Els romans van haver de cobrir les seves naus amb pells per protegir-les dels projectils i poder arribar a la costa.

Malgrat la seva destresa llençant projectils, els indígenes sols comptaven amb guerrers entrenats per rompre les primeres files de l’enemic.

Per aquest motiu, una vegada es degué produir el desembarcament, la seva capacitat d’enfrontar-se directament a les tropes d’infanteria pesada romanes era molt arriscada i els indígenes es van dispersar pel territori per refugiar-se, iniciant-se segurament una mena de «guerra de guerrilles».

Les fonts no continuen el seu relat sobre la conquesta i en sabem ben poc del desenvolupament després del desembarcament de l’exèrcit de Metel.

Per sort, durant les darreres dècades s’han trobat evidències arqueològiques del pas d’aquest exèrcit. La principal és el campament romà de Son Espases, a Palma, que va poder encabir al menys una legió d’uns 4200 soldats.

Un altre assentament militar de dimensions més reduïdes (7450 m2), semblants a les del fort romà de ses Salines (7340 m2) és el de Sanitja (es Mercadal, Menorca).

Aquests forts degueren servir com a punts de suport a campaments com el de Son Espases, per tal de controlar el territori.